Les entitats posen de manifest, una vegada més, una gran capacitat de reacció i d’adaptació a situació generada per la pandèmia, una gran resiliència i un reforç de la flexibilitat.

El Panoràmic ha presentat el nou informe que porta per títol ‘L’economia de les associacions catalanes’, una recerca duta a terme durant l’època més estricta del confinament. A l’estudi hi ha participat fins a 60 organitzacions, entre federacions i associacions, amb seu en diversos punts del territori català. Enguany la recerca s’ha volgut centrar en l’economia de les entitats i ha posat de manifest que el teixit associatiu no ha estat aliè a aquesta conjuntura excepcional actual ni a les conseqüències que se’n desprenen a curt, mitjà i llarg termini.

L’estudi s’ha centrat en les associacions de base amb un pressupost inferior o igual als 15.000 € anuals bruts, essent aquest el perfil majoritari d’entitats catalanes amb gairebé el 42% del total. Els grups de debat, realitzats en format virtual, han comptat amb organitzacions procedents d’Olot, Vilafranca del Penedès, Reus, Lleida, Barcelona, Mataró i municipis del Vallès Occidental. Així mateix, s’hi han vist representats tots els àmbits d’actuació, des de l’acció social i fins a cultural, passant pel juvenil, el comunitari, la defensa de drets civils, la cooperació i l’esportiu, entre d’altres.

Entre les conclusions més destacades que sorgeixen de l’estudi apareixen la dificultat que troben les associacions per al compliment de la normativa fiscal, econòmica i comptable. L’informe també destaca com els recursos en espècies són essencials per a l’economia del teixit associatiu i que entre els principals reptes de les associacions envers les fonts de finançament privades, fonamentals per a la seva supervivència, són la necessitat d’enfortir els vincles amb l’entorn, comunicar amb claredat els projectes, posar en valor la tasca de les entitats, enfortir models d’economia col·laborativa i apostar per la presència mediàtica del tercer sector no lucratiu.

Oportunitat de noves respostes

L’estudi posa de manifest que l’adaptabilitat del teixit associatiu als canvis segueix sent una característica que aporta valor afegit al treball de les entitats. En aquest context, s’han potenciat algunes de les qualitats de les organitzacions, com una bona capacitat de reacció i d’adaptació a la situació, una gran resiliència i un reforç de la flexibilitat. Així mateix, per algunes associacions i federacions, aquesta conjuntura excepcional ha estat aprofitada per impulsar un treball reflexiu i organitzatiu de caràcter estratègic que ha permès detectar noves oportunitats a l’entorn, millorar la gestió interna i recuperar debats vinculats la dinàmica econòmica de l’associació.

Les conclusions de l’informe també destaquen la importància de la base social, que ha permès el sosteniment d’un gran nombre d’entitats, tant pel que fa al manteniment o ampliació de les activitats, com de les quotes. El paper de les organitzacions de segon i tercer nivell, que representen el 6% del total de les entitats catalanes, ha estat clau en les actuacions de suport desplegades cap a les entitats de base. Així mateix, l’estudi conclou la importància de les xarxes veïnals de col·laboració i suport mutu ràpidament articulades, que han donat resposta a les dificultats econòmiques i socials derivades de la crisi de la Covid-19.